Malalties dels sentits

Malalties de la vista
Presbícia o dificultat per enfocar objectes propers:
Vista cansada. És deguda a l’enduriment del cristal·lí amb l’edat.
Astigmatisme: Visió distorsionada a causa que la còrnia o el fons d’ull tenen irregularitats. Es pot corregir amb lents o quirúrgicament.
Miopia: Visió borrosa des de lluny. Es deu a un globus ocular molt allargat. Es pot corregir amb lents o quirúrgicament.
Hipermetropia: Visió borrosa d’aprop. La causa és un globus ocular molt curt.
Glaucoma: Augment de la pressió intraocular que pot provocar ceguesa irreversible per degeneració del nervi òptic.
Cataractes: Pèrdua progressiva de la transparència del cristal·lí que pot arribar a impedir la visió.
Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva de l’ull.

Malalties del nas
Sinusitis: Inflamació de la mucosa que recobreix els sins paranasals, produïda principalment per l’obstrucció dels conductes que arriben a les fosses nasals.
Rinitis: Inflamació de la mucosa de les fosses nasals, generalment produïda per la grip o per al·lèrgies.
Epistaxis: Sagnat de les fosses nasals, pot produir-se per una gran varietat de causes, entre les que destaca l’hipertensió arterial, la inflamació de la mucosa o els traumatismes digitals (rascar-se).

Malalties del gust
Agèusia total: Incapacitat de detectar qualsevol sabor.
Agèusia parcial: Hi ha capacitat per detectar algun sabor, però no tots.
Agèusia específica: Incapacitat per detectar els sabors de certes substàncies.
Hipogeusia total: Descens en la sensibilitat per a tots els sabors.
Hipogeusia parcial: Descens en la sensibilitat per alguns sabors.
Digueuse: Distorsió en la percepció de sabors,pot haver-hi sensació del gust sense que hi hagi estimules gustatives.

Malalties del tacte
Urticària : Alteració al·lèrgica de la pell caracteritzada per l’aparició sobtada o reiterada de taques, faves o altres manifestacions. En general són com a inflamacions.
Psoriasis: És una malaltia crònica, es caracteritza per l’aparició de plaques escamoses. Es diferencia de la pell normal, ja que obté un color vermellós o castanyer, cobertes per petites escates blanques. Generalment afecta els genolls, el cuir cabellut i el pit.
Dermatitis: És la inflamació de la pell o la dermis. Els símptomes són enrogiment, dolor, exsudació de la zona
afectada. Quan es presenta per un llarg període, sol presentar faves, crostes i molta sequedat de la pell. La seva causa és per paràsits o irritants físics o químics.
Micosi: És una malaltia produïda per fongs, causa molta molèstia perquè genera molta picor i irritació de la pell.
Onicomicosi: Són les afeccions en les ungles, sobretot en les dels peus. Produeix deformacions per engruiximent i esquerdament.
Dermatomicosis : Es presenta entre els dits, produint grans butllofes i esquerdes, es controla ràpidament, però sol sortir novament en èpoques caloroses i molt suoses. Per combatre-les s’empren líquids, pomades, pólvores i en alguns casos medicaments que s’ingereixen o injecten. També és recomanable usar sabates ventilades i canviar-se diàriament els mitjons o mitjes.
La tinya: És una infecció en forma d’anell. Els fongs ataquen els fol·licles pilosos, del cuir cabellut o de la barba. Es presenten erupcions molestes i desagradables, començant amb erupcions vermelles, que cada vegada es fan més grans i més vermelles acompanyades de molta picor.
La Pediculosi: És la parasitosis més freqüent causada per paràsits externs (ectoparàsits) anomenats polls.
Escabiosis o sarna: És una malaltia de la pell produïda per un animalet microscòpic anomenat àcar. Aquest animal, cava galeries sota la pell, allí posa els seus ous i es desenvolupen les seves cries, les quals produeixen gran picor. Aquesta malaltia és molt contagiosa, perquè l’àcar pot passar d’una persona a una altra. La millor forma de controlar aquesta malaltia, és practicar correctament la higiene personal.
L’acne: És una afecció de la pell en la qual queda retinguda la secreció de les glàndules sebàcies que s’inflamen i infecten. Pot ser causats per problemes hormonals, especialment en la pubertat, es presenta tant en els nens com les nenes. Aquesta irritació generalment es presenta en el rostre, però també es localitza en les espatlles i l’esquena. L’acne pot ser tractat amb cremes especials, receptades per metges dermatòlegs. També és molt important el consum d’aliments baixos en greixos.

Homuncle motor

HOMUNCLE MOTOR

Aquesta imatge la hem posat per veure la relació que hi ha entre el sistema nerviós central del aparell locomotor.
El terme homúnculo s'usa també comunament per descriure una figura humana distorsionada dibuixada per reflectir l'espai sensorial relatiu que les nostres parts corporals representen en l'escorça cerebral. Els llavis, mans, peus i òrgans sexuals són considerablement més sensibles que altres parts del cos, de manera que el homuncle té llavis, mans i genitals extremadament grans.

Les Articulacions

ÀMBIT CIENTÍFIC-TECNOLÒGIC 3r 



 Articulacións. 

Un conjunt d'estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos.

.  CLASSIFICACIÓ: 

Sinàrtrosis : Els ossos que la formen no es mouen. Exemples són els ossos del cap o de la pelvis. La seva unió és os a os. No tenen càpsula, ni lligaments, ni elements auxiliars. Trobem 3 tipus d’articulacions sinartròsiques: sinfibrosis, sincondrosis, sinostosis. 

Diartroanfiartrosis : Els ossos que la formen es mouen una mica. Entre les superfícies òssies hi ha un disc que “amortígua” Exemples són les vèrtebres de la columna. Es mantenen unides per un cartílag elàstic.

 Diàrtrosis : Els ossos que la formen es poden moure bastant lliurement. Són les articulacions que intervenen en el moviment. Exemples són les articulacions del genoll, l’espatlla o colze. Es troben rodejades per lligaments que subjecten els ossos.

Aparell Locomotor

L’aparell locomotor es el que s’encarrega del moviment del cos, gracies a aquet aparell podem moure el cos i desplaçar-nos per el nostre entorn.

L’aparell locomotor està format per dos grans elements els ossos i els músculs.

Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:

• Donar forma al cos
• Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
• Fer possible el moviment

Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.

Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos.

Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

Músculs del cos humà



Ossos del cos humà:

Diseccions i Pràctiques

Coses que necessitem
Ull tirosses Safata pinces

PROTOCOL DE DISSECCIÓ
Observació externa has trobat el nervi òptic, has orientat i col·locat bé l'ull. Observa els músculs que envolten l'ull. Localitza el nervi òptic orienta l'ull i col·loca l'iris cap amun. Indica si es tracta d'un dret o esquerre.

PREPARACIÓ DE LA DISSECCIÓ
El ull queda net i no has trencat cap part de l'ull, neteja el globus ocular: porta els músculs i la grasa fins que aparegui el blanc

OBERTURA DE L'ULL
Has fet un tall de ull net i ben situat enfonsa la punta de l'escapel en el pla equatioral del globus
Divideix el globus ocular en dues meitats introdueix la punta de les tisores i talla fins completar la circunferencia, recull en un got el liquid que es despren

RECOLLIDA DELS MEDIS TRANSPARENTS DE L'ULL
Has recollit els diferents medis transparents, separa la massa viscosa centrar i dipositar-la en un got. Identificar en la meitat anterior, el cristal·li , en forma de lentilla agafar-ho i dipositar-lo en un got d'aigua

OBSERVACIÓ I DIBUIX DE LES DIFERENTS PARTS DE L'ULL
Hem posat el noms de les diferents parts també hem posat el titol adaptat al que respresenta, les fletxes no s'encreuen. Els noms son escrits horizontalment.




CERVELL 

Cara dorsal. 
Podem distingir-hi els hemisferis cerebrals, el cerebel el bulb raquidi i la seva prolongació, la medul·la espinal. 

Els interhemisferica: la seva superficie presenta molts solcs anomenats circumvolucions cerebrals

El bulb raquidi continua amb la medul·la, en la qual s'observa la substància blanca a l'interior i la substància grisa a l'exterior

Cara ventral . Podem observar-hi la cissura interhemisfèrica que divideix la zona davantera del cervell en dues meitats. A cada meitat es localitzen unes protubeàncies que corresponen als bulbs olfactius, que s'uneixen al cervell mitjançant els nervis olfactius.

A l'exterm final de la cissura hi ha els nervis òptics

Hola...

El nostre grup esta constituït per Victor Dueñas, Meritxell Ciruelo, Enrique Cayo, Celeste Vargas i aquest es el nostre bloc de les articulacions.